Aquesta setmana, el Grup Municipal d’Ara Parets Esquerra Republicana ha registrat una moció per tractar en la Junta de Portaveus de setembre on expressa la més ferma condemna sobre la presa de poder de l'Afganistan per part dels extremistes talibans i on demana que es promogui l’acollida i l’asil de persones refugiades de l’Afganistan i es defensin els drets humans.

En la part expositiva del text es recorda com “tots els anys d'intervenció de la coalició internacional al país no han servit per evitar el col·lapse de les institucions, ni per assentar les bases d'un futur millor per a la seva població, una intervenció de la coalició que s'ha demostrat que no es va fer amb objectiu pacificador sinó colonial”.

L'Estat espanyol ha format part de les forces d'ocupació de l'OTAN durant vint anys a l’Afganistan, a aquesta presència espanyola s'hi ha destinat una quantitat de diners estimada de 3.500 milions d'euros i s'hi han enviat més de 27.000 militars.

Per tot plegat, Ara Parets ERC demana, primer de tot, que l'Estat espanyol, que ostenta la competència en matèria d’atorgament de l'asil i del pla de primera acollida compleixi amb l’obligació de protecció internacional a les  persones que fugen de l'Afganistan perquè la seva vida corre perill, i que intensifiqui les accions diplomàtiques per tal que aquestes persones puguin sortir del país.

La moció sol·licita que s’atengui la petició del Govern de la Generalitat d’obrir un contingent perquè des de Catalunya es pugui gestionar l’acollida del nombre més gran de persones possibles.

I és aquí, on ERC proposa que l’Ajuntament de Parets ofereixi el suport local a l'acollida i el treball conjunt amb les entitats que actuen en aquest terreny des de l'àmbit local, així com el suport i col·laboració amb la Conselleria d’Igualtat i Feminismes, responsable de les polítiques en matèria de refugi, Drets Humans i protecció dels drets de les dones i de les persones LGBTI, que està coordinant el pla d’acollida.

També reclama a l’Estat espanyol que transfereixi al Govern de la Generalitat, i que el Govern català redistribueixi als Ajuntaments, els recursos econòmics necessaris per poder realitzar l’acolliment amb les màximes garanties.

Entre les propostes d’acord que es plantegen hi ha la defensa d’una política de fronteres en l'àmbit europeu que avantposi els Drets Humans i el compliment dels acords internacionals.

A més, des de les institucions implicades a tots els nivells, Govern, Estat, UE i altres institucions de caràcter internacional, cal una implementació d'accions de cooperació al desenvolupament amb membres de la població afganesa que promoguin una societat afganesa socialment justa, inclusiva i plenament democràtica, i també respectant la mateixa sobirania del poble d'Afganistan.
 
Aquesta cooperació requereix la finalització immediata dels acords per a la venda d'armament a tercers països que donen suport polític i material al règim talibà, com en el cas de l'estat espanyol, armament que en molts casos va a parar indirectament a mans de les milícies talibanes.

En el mateix sentit, i comptant amb un treball transversal i a escala internacional, cal establir xarxes internacionals de suport, corredors humanitaris segurs, acollida i asil a la població afganesa, amb especial atenció a les dones, nenes, col·lectiu LGTBI+, activistes pels Drets Humans, periodistes i científics, i minories ètniques com l’hazara, directament assenyalades com a objectius pel règim talibà, davant la més que probable i imminent vulneració dels seus drets i llibertats.