La primera setmana amb serveis de restauració i estètica tancats a Catalunya ha acabat amb més 4.800 empreses recorrent a un expedient de Regulació Temporal d'Ocupació (ERTO). Entre el 16 i el 22 d'octubre, el Departament de Treball ha registrat un repunt d'afectacions de més de 40.000 treballadors. Per la majoria, és la segona vegada que entren en un expedient i alguns ho fan sense haver acabat de cobrar totalment el primer ERTO. Durant aquesta primera setmana, els empresaris també han hagut de pagar els impostos mentre han tingut el local tancat. Les mobilitzacions han estat constants per part dels negocis obligats a tancar, que denuncien que les ajudes del Govern són totalment escasses i limitades.

Els centres d'estètica temen que el tancament provoqui una "por infundada i il·lògica" als serveis que donen. "No sabem si podrem tornar a obrir com si res", explica la directora del Centre de Fisioteràpia i Estètica Integral Gala, Eva Gala Camprubí. El centre encara té pendents les conseqüències econòmiques del primer tancament, durant el qual van posposar pagament, i ara es troba en una situació "molt fràgil, alarmant i realment desoladora". "No comptàvem que veuríem interrompuda la nostra activitat quan tenim l'avantatge que som un sector amb unes mesures higièniques molt integrades al nostre subconscient", assegura Camprubí.

Tres de les treballadores d'aquest negoci de Sabadell han entrat en un ERTO. Una d'elles, és la Sandra Velasco, que es veu amb l'obligació de ser inclosa en un expedient per segon cop en un any. El primer cop va tenir problemes per cobrar la prestació d'atur i ara tem que repeteixin. "Després de sortir d'un pal molt gran del primer ERTO, ara entrem al segon, sense encara haver-nos pogut recuperar. Em quedo a casa esperant a cobrar, quan encara no m'han pagat part del primer expedient", explica. "Si a mi no em paguen l'ERTO, com li dic al banc que no li pago la hipoteca perquè no he cobrat? Tothom vol cobrar", afegeix. En qualsevol cas, afirma que les previsions són "dolentes" perquè, si tot va bé, no preveu cobrar fins dins d'un mes i mig, ja que el servei estatal d'ocupació paga a mes vençut.

Pel que fa a la restauració, el propietari de Cal Mingo, Mingo Morilla, té dotze treballadors en plantilla fixa i ofereix una Sarai vinculat al món empresarial i familiar. El també president del Gremi d'Hostaleria de Viladecans va presentar un ERTO durant el primer confinament i, després desafectar els treballadors, n'ha tornat a presentar un altre per poder fer front a les noves restriccions. "Pateixo per les famílies que depenen del sou dels meus treballadors. En un principi ens vam oferir a ajudar-los, perquè les prestacions arribaven tard, però en aquest moment 'és molt difícil.", reconeix en declaracions a l'ACN. El propietari de l'establiment, situat als afores de Viladecans, té por d'haver de tancar definitivament i assegura que les ajudes del Govern són "una escopinada de mar". Les subvencions de 40 milions d'euros anunciades per l'executiu suposen un import de 1.500 euros per cada establiment a Catalunya, molt per sota de les despeses fixes de la majoria de restauradors. Per exemple, Morilla, ha de fer front a uns costos fixos diaris de 1.346 euros. El propietari del restaurant Andalucía, a Castelldefel, Manuel Ángel Ortiz, assegura que les despeses fixes del seu local superen els 3.000 euros. Maquinària, llum, aigua, gas i hipoteca. "La Generalitat ha parlat de reduir el preu dels lloguers, però molts som propietaris de locals. Qui ens sufragarà aquesta despesa d'hipoteca?" es qüestiona el president del Gremi d'Hostalaria de Castelldefels i Baix LLobregat Ortiz va reformar el local fa un any, així que a les despeses fixes hi afegeix els préstecs i crèdits que va contractar per fer front a aquesta despesa. "Des que vaig tancar, tinc crisi d'ansietat, no dormo, perquè la meva economia es veu molt minvada. La situació és dramàtica. Ho estem vivint molt malament a casa meva i els treballadors ho estan passant molt malament", lamenta.

Al bar El Capo, a Castelldefels, han passat de ser vint treballadors a ser-ne tres. L'establiment té també un xiringuito a la platja i, un cop va finalitzar la temporada, el nombre d'empleats de l'empresa es va reduir a dotze. Tot i això, les noves mesures han obligat a limitar encara més la plantilla. "Si seguim així, crec que no podrem sobreviure", admet la gerent del local, Raquel Benito. La possibilitat de preparar menjar per endur tampoc és una alternativa viable per a l'establiment de Benito. "Mai ho he fet i, si començo ara, no em serveix de res", afirma. El gerent de la Federació Intercomercal d'Hostalaria, Restauració i Turisme (FIHRT), Daniel Brasé, assegrua que és la "xocolata del lloro". El tancament dels locals ha provocat un augment molt elevat de l'oferta d'aquest servei i, al mateix temps, la demanda s'ha reduït per la recomanació de fer teletreball.