El tribunal ha condemnat l'expresidenta del Parlament a 11 anys i mig de presó i el mateix temps d'inhabilitació per un delicte de sedició. Els magistrats consideren que la creació d'aquesta "legalitat paral·lela" va determinar una encadenada successió de recursos i impugnacions del govern espanyol davant del Tribunal Constitucional que "per imperatiu legal implicaven la immediata suspensió de la norma recorreguda". Aquestes impugnacions, segons la sentència, van ser "altivament desateses per l'acusada", que va "desobeir una vegada i una altra els requeriments rebuts del TC".

De fet, es considera que, "en el desenvolupament del concert delictiu del que era partícip", Forcadell "va arribar a entorpir greument el desenvolupament de l'autoritat pública que es residencia en els tribunals de justícia", els manaments dels quals van ser "clarament burlats". En aquest sentit, el Suprem no només considera aquesta actitud en relació amb les resolucions del TC, sinó també els manaments del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i del jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona.

A més, també condemnen l'expresidenta del Parlament per haver "animat, organitzat i protagonitzat actuacions multitudinària que van entorpir la tasca judicial", fent-ho amb la consigna "a la defensa de les nostres institucions". Unes actuacions que "van generar importants enfrontaments entre els ciutadans i els membres dels cossos i forces de seguretat de l'estat". Així,

El tribunal afegeix que Forcadell "va projectar la seva activitat pública més enllà de l'àmbit parlamentari, donant suport decididament al Govern en les decisions relatives a la preparació del referèndum" i també en les mobilitzacions organitzades per l'ANC i Òmnium Cultural. Així, conclou que "va desbordar els contorns de la posició institucional que ostentava" i que "trencar el deure de neutralitat inherent en la mateixa".