El president de la Cecot, Antoni Abad, ha instat l'estat espanyol a col·laborar amb els empresaris a l'hora de mobilitzar el més ràpid possible els 140.000 MEUR injectats per la Unió Europea per afrontar la crisi de la covid-19. En una conferència des de Sant Cugat Empresarial, Abad ha defensat un "parteneriat públic-privat" per fer circular aquests diners. "Hem de construir confiances i les hem de fer efectives en el mínim temps possible", ha afirmat el president de la patronal vallesana, que també ha instat la Generalitat a accelerar la burocràcia empresarial per facilitar la creació de feina. Al mateix temps, Abad ha reclamat la creació d'un "front comú amable" entre sindicats, empresaris i administracions per superar la crisi.

Abad ha lamentat que la classe política estatal actua sistemàticament "des de la confrontació". "Sembla que Espanya no pugui ser res si no té enemics", s'ha exclamat, assegurant que els empresaris estan "cansats" d'aquest tarannà. "La política no és exhibicionisme, sinó que és diàleg, negociació, implementació, control, valors i bondat", ha afegit, fent una crida a un canvi de dinàmica. En aquest sentit, davant els diners concedits a Espanya per afrontar les conseqüències de la pandèmia, Abad ha reclamat "keynesianisme intel·ligent amb mode parteneriat públic-privat". A parer del president de la Cecot, cal traçar "confiances" amb el govern espanyol "perquè la part privada aportarà molts diners" en el camí de la reactivació econòmica.Al mateix temps, a nivell autonòmic, Abad ha reclamat a la Generalitat que flexibilitzi els terminis per concedir les llicències d'obres i d'activitats industrials, de manera que aquestes es puguin tramitar en un mes com a màxim. "Si aquests milions no els posem al mercat immediatament, quina reacció esperem que tingui la nostra economia? I quina reacció esperem que tinguin les empreses, si no donem feina?", ha insistit, tot advertint que un retard en mobilitzar els diners "arruïnaria del tot l'estat, davant altres estats europeus que ho faran moltíssim millor".Davant l'actual escenari econòmic, Abad ha fet una crida a "fer de la necessitat, una virtut", i ha instat el govern espanyol a "ser més empàtic" amb el món empresarial, assegurant que hi ha la voluntat de "passar a l'acció". En aquesta línia, ha demanat la creació d'un "front comú amable" amb una taula de diàleg permanent on hi hagi també els sindicats. Vol que serveixi per treballar amb "arguments sòlids i fonamentats entre tots" per donar resposta a una crisi que ha definit com "un repte colossal". Entre les principals qüestions a afrontar de forma conjunta, Abad n'ha assenyalat especialment dues, que ha batejat com a "pandèmies sistèmiques": acabar amb l'economia submergida i reduir l'absentisme laboral. Al mateix temps, el president de la Cecot ha assegurat que la creació d'aquest front unitari permetria afrontar altres debats, com la regulació del teletreball. Abad considera que els plantejaments que fa el govern espanyol "semblen una broma" vistos des de la indústria del Vallès. Ha demanat més consideració cap als treballadors autònoms, molts dels quals, ha dit, ja assumeixen despeses que ara es volen traslladar a l'empresa en el cas dels assalariats. "La taula de diàleg permanent els aproparia a una realitat que ara no coneixen", ha reblat. Abad també confia que una aproximació entre l'empresariat i el govern espanyol serveixi per "imitar les millors pràctiques d'altres països europeus" en la gestió de les conseqüències de la pandèmia. Per això ha demanat treballar amb dues taules obertes de diàleg amb l'executiu de Sánchez, amb un equip centrat en la conjuntura sanitària i un altre en l'econòmica.Fent balanç de la gestió feta fins ara pel govern de Sánchez, Abad ha estat especialment crític amb la suspensió de contractes durant l'estat d'alarma, i ha acusat l'estat espanyol d'haver creat "dos nivells de treballadors": els empresaris i autònoms per un cantó, i els treballadors de les administracions per un altre. Així, ha qüestionat que als empleats públics no se'ls apliquessin ERTOs, tot assegurant que l'estat "va trencar un principi econòmic essencial: qui no treballa, no hauria de cotitzar".