Els catalans tenen un nivell de satisfacció amb la vida de 6,9 sobre 10, mig punt més que l'any passat. Aquesta és la conclusió de l'indicador de benestar subjectiu, una nova eina presentada pel Govern de Catalunya aquest dimarts.

L'informe es basa en enquestes a unes 4.000 persones, i set de cada deu d'elles es mostren satisfets amb un grau superior a 7 sobre 10. Això significa que la majoria dels catalans estan molt o molt satisfets amb la seva vida.

Segons l'indicador, els catalans se senten de mitjana mig punt més feliços que l'any passat, i creuen que l'any vinent encara ho seran més. Aquesta millora es deu, en part, a la millora de la situació econòmica i a la reducció de la pandèmia.

Les polítiques públiques que més contribueixen a la satisfacció dels catalans són la sanitat, la seguretat ciutadana i la sostenibilitat. En la vida personal, la salut i la família són els aspectes que tenen més impacte.

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha valorat els resultats de l'indicador dient que en general els catalans "estan satisfets" amb la seva vida. "Estem a punt d'aconseguir el notable", ha afegit, remarcant el fet que la ciutadania percep una millora entre l'any passat i aquest, i creu que en el futur estaran millor. Segons ell, això "ha de permetre reforçar la confiança en el país", sense "caure en el triomfalisme".

Aragonès ha expressat la importància de la nova eina, ja que inclou "percepcions", cosa que no té cabuda en altres indicadors com el PIB, i diu que en uns anys "serà molt útil" tenir la sèrie històrica que comença enguany. El cap de l'executiu català ha enumerat algunes de les mesures que ha tirat endavant el seu govern i que, segons ell, busquen millorar el grau de felicitat de la ciutadania, com ara la gratuïtat d'i2, la regulació del preu del lloguer, o "les mesures per posar pisos de grans tenidors a lloguer assequible", així com la reducció de les taxes universitàries o més mestres, sanitaris i mossos.

A més, creu que l'informe confirma que l'accés a l'habitatge, la manca de feina, i la salut mental poden ser elements "desestabilitzadors", i són una prioritat pel seu govern. En la mateixa línia, la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, ha intervingut per afirmar que el nou índex ha de ser "una eina" i un "punt de partida" per tirar endavant polítiques públiques.