La majora de la població de 15 anys i més de la ciutat de Barcelona declara entendre, saber parlar, llegir i escriure el català, en unes proporcions "lleument superiors" al conjunt de l'àmbit metropolità, i menors que a la mitja de Catalunya, segons l'Enquesta d'usos lungüístics de la població (EULP) a la ciutat de Barcelona. Quantificant-ho, a la ciutat de Barcelona hi ha 1.313.700 persones de 15 anys i més entenen el català, 1.107.400 el saben parlar, 1.199.300 el saben llegir i 852.000 persones el saben escriure. No obstant, encara que Barcelona es situa per sota la mitjana catalana, està per sobre de la mitjana de l'àmbit metropolità, encara que és el lloc amb més moviments residencials i més pressió demogràfica. 

Concretament, a Barcelona l'entén el 93,4%; el sap parlar el 78,7%; el sap llegir el 85,3%, i el sap escriue el 60,6%. Pel que fa a l'àmbit metropolità les proporcions són del 93,8%, 78,4%, 83,6% i 61,8% respectivament. Pel que fa a la mitja catalana, el 94,4% l'entén, el 81,2% el sap parlar; el 85,5% el sap llegir, i el 65,3% el sap escriure. A la presentació dels resultats, l'Enquesta d'usos ingüístics de la població a la ciutat de Barcelona, la directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa, ha destacat que per primer cop, les enquestes estàn analitzades a les zones més poblades de Catalunya amb l desagregació de l'àmbit metropolità, on viu el 63,8% de població catalana. 

També, recorda que l'enquesta "ofereix una fotografia amb el focus als coneixements, usos i actitud lingüístiques dels ciutadans de Barcelona ciutat, l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès Nord, Baix Llobregat Nord, Baix Llobregat Sud, Vallès Occidental, Vallès Oriental i Maresme. Ester Franquesa afegeix que s'observa també que la coniguració demogràfica ha canviat el país, amb població de tots els estats del planeta. No obstant, pel que fa a la tendència en l'ús del català, Ester Franquesa afirma que "progressivament el català suma parlants amb persones que tenen el català com a llengua d'adopció, moltes són nascudes fora de Catalunya". 

Al seu torn, Marc Serra Solé, el regidor de Drets de Ciutadania i Participació de l'Ajuntament de Barcelona, esmenta que cal promoure el català com a llengua d'acollida i de cohesió social, especialment pels nous veïns de Barcelona que han nascut a l'estranger. Serra destaca les "més de 500.000 persones que manifesten volen millorar o aprendre el català", segons l'Enquesta i, també remarca l'essencialitat d'estendre a Catalunya la gratuïtat de la matrícula als cursos bàsics de català. Dels 7.600.065 habitants de Catalunya, del 2003 fins al 2018 s'ha registrat un creixement de 491.332 persones de la població nadiua; un decreixement de 352.186 de persones nascudes a la resta de l'Estat, i un creixement de 756.773 de persones procedents de la resta del món.

S'insisteix que aquesta evolució és "molt significativa" a l'àmbit metropolità, ja que la població nascuda a l'estranger ha passat del 9,5% al 18,4%, mentre que el pes de la població nascuda a la resta de l'Estat ha caigut del 27,4% al 18,9%. En el cas de Barcelona, el 2003 la població nascuda a l'estranger ha crescut del 12,5% al 24,2%, mentre que la població nascuda a la resta de l'Estat ha passat del 24,1% al 17,1%. 

La població analitzada per l'EULP és aquella resident a Catalunya de 15 anys i més, 1.415.700 persones adultes, les quals representen el 88,4% del total de població. Quantificant-ho, a Barcelona hi ha 1.313.700 persones de 15 anys i més que entenen el català, 1.107.400 persones que el saben parlar, 1.199.300 persones que el saben llegir i 852.000 persones que el saben escriure. Pel que fa a l'evolució dels coneixements de català entre els anys 1986 fins al 2018, es veu com hi ha hagut un increment pel que fa a l'ahbilitat de llegir i escriure, ja sigui en les dades per a tota la població (1981-2011) les quals provenen del cens de població, com per a la població adulta de 15 anys  més, amb dades provinents de l'EULP 2013 i 2018. L'habilitat de parlar i entendre pateixen una disminució a partir de l'any 2001, que és quan es produeix el canvi demogràfic més important de la ciutat. 

Si es decideix comparar aquestes dues dades amb la resta de territoris, destaca que les demarcacions territorials amb població i uns coneixements més alts de català (per sobre del 84% de saber i 69% de saber escriure) són l'Alt Pirineu i Aran, les Comarques Centrals, les Terres de l'Ebre, les Comarques Gironines, el Penedès i Ponent. Per continuar, encara que estigui amb uns coneixements per sobre la mitjana catalana (8% saber parlar i 65% saber escriue) es troba el Camp de Tarragona. Un territori amb coneixements per sota la mitjana és l'àmbit metropoltà (78,4% de saber i parlar i 61,8% sabr escriure). No obstant, dins l'àmbit metropolta també hi ha diferències entre els municipis i comarques.

Així, destacar que abans del Maresme, a la comarca del Vallès Orental i a la zona del Baix Llobregat Nord es supera la mitjana catalana de saber parlar català (84,8% i 83,8% respectivament). A més, el Vallès Occidental (80,6%) i Barcelona ciutat (78,7%) es situen per sota la mitjana catalana, però encara per sobre la mitjana de l'àmbit metropolità. No obstant, el Baix Llobregat Sud (71,3%) i el Barcelonès Nord (71,6%) es situen per sota i, la ciutat de l'Hospitalet del Llobregat saben parlar català el 62,1% de la població. 

Des de l'edició anteriori de l'enquesta, els percentatges de població amb coneixements de català augmenten en la major part del territori, sobretot al Penedès, l'Alt Pirineu i l'Aran, les Comarques Gironines i el Camp de Tarragona. Encara que es disminueix l'habilitat de saber parlar a les Terres de l'Ebre i a Ponent. A la majoria de territoris s'augmenta la població que coneix el català en nombres absoluts, menys en aquells en què hi ha un decreixement demogràfic, sobretot les Terres de l'Ebre i Ponent (tot i que no disminueixi l'habilitat d'escriure). 

Pel que fa al castel``a, l'utilitza el 97,9% de la població adulta. El 23% de la població fa ús d'alguna altra llengua. Aquests percentatges són similars als del conjunt en l'àmbit metropolità en el cas de l'ús del català (72,6%) i del castellà (97,4%). A Barcelona, el percentatge de la població que fa ús d'altres llengües és més alt que no al de l'àmbit metropolità (18,4%). A més, un 44,1% de la població adulta de Barcelona (620.811 persones) fa un ús del català en el transcurs de tot el dia, encara que no sigui la seva llengua inicial. 

Pel que fa en el consum i serveis, s'assenyala que l'administració local i a la de la Generalitat es fa ús de forma similar el català i el castellà: un 33,8% el català i un 33,7% el castellà. A les entitats fnanceres i amb el metge el català, el castellà i la combinació d'ambdues fan que la presència del català arribi al 55%. Seguidament, l'ús exclusiu del català és del 33% aproximadament i, per contra, en el castellà és del 49%. a les botigues o els petits comerços i als grans establiments comercials hi ha una gran combinació entre el català (48%) i el castellà (46%). A l'administració de l'Estat, el català (exclusiu) no arriba al 50%. L'ús del castellà exclusiu és el més freqüent (44,6%). Aquesta relació dels usos lingüístics amb eñs àmbits es dona a tot el territori.