"En temps de pandèmia la força de l'art". Aquest, és el leitmotiv de la XXII Biennal d'Art Contemporani Català, ajornades des de l'any passat per la crisi sanitària i que s'estrena dijous a l'Espai Isern Dalmau-Fundació Lluís Coromina de Barcelona. Aquesta edició és especial i homenatja els 591 artistes que hi han participat en quaranta-tres anys d'existència de la biennal. L'exposició inclou obra d'Ignasi Aballí, Tom Carr, Lúa Coderch, Xavier Escribà, Lourdes Fisa o Perejaume. A partir del juny, Sant Cugat acollirà una segona mostra amb altres artistes significatius d'aquests anys. A més, Joan Fontcuberta estrenarà una obra videogràfica que reflecteix la tasca d'aquests artistes en clau crítica. 

La mostra de la XXII Biennal d'Art Contemporani Català (2020) s'organitza sota la curadoria de Josep Canals i la supervisió del crític d'art i editor de bonart Ricard Planas. La inauguració se celebra aquest dijous en un acte presencial i en línia, que coincideix amb el 20è aniversari de bonart cultural. 

Per les successives edicions de la Biennal d'Art Contemporani Català ha passat més de mig miler d'artistes sota la direcció de Canals galeria d'art i que després d'aquesta edició "s'està replantejant". Les exposicions a Barcelona, primer, i més endavant a Sant Cugat són un reflex de les contribuecions d'aquests artistes al panorama artístic català. 

A Sant Cugat s'hi veurà obra de Carmen Anzano, Martín Carral, Pep Codó, Neus Colet, Carles Delclaux i Maria Fabre. Així mateix, també s'ha fet una selecció dels escrits dels diferents jurats que hi han participat i que també trobarem en l'espai expositiu. En el jurat de la biennal hi han participat crítica i historiadors com Arnau Puig, Daniel Giralt-Miracle, Pilar Parcerisas, Albert Mercadé, Conxita Oliver, entre dlatres. La biennal ha fet un encàrrec videogràfic a l'artista Joan Fontcuberta, que mostrarà mitjançant dues pantalles gegants una obra que reflecteix els 591 autors que hi han participat. És una obra d'homenatge però també "de reciclatge crític", en paraules de Fontcuberta. La peça converteix la història mateixa de la Biennal en un material de treball passat pel sedàs del motor de cerca de Google. El resultat és el rastre (parcial) que queda a Internet dels artistes participants a partir de la primera pàgina de resultats que s'obté de cada un.