La darrera Junta de Portaveus, reunida el passat dijous, va aprovar amb el vot favorable de tots els grups polítics la moció presentada per Ara Parets Esquerra Republicana que proposava que es posés el nom de Neus Català, Conxita Grangé o de la resta de republicanes deportades i perseguides pel nazisme i feixisme en un carrer o espai municipal de Parets del Vallès.

El text recordava que entre 1939 i 1945 més de 9300 persones republicanes catalanes i espanyoles van passar pels camps de concentració nazis.

D'aquestes, prop de 5.200 van perdre la vida i unes 3.800 van aconseguir sobreviure. 334 figuren com a desaparegudes.

Els camps de concentració, alguns dels quals eren d’extermini, eren l’eina més deshumanitzadora del nazisme, que va portar la mort i la destrucció arreu d'Europa.

El camp de concentració de Ravensbrück, va ser l’únic pensat i dissenyat per a dones i infants, i hi van morir 92.000 persones.

És el camp on van fer cap la majoria de les dones republicanes catalanes, dones, que han estat silenciades per la història i que se’ls hauria de donar més visibilitat socialment i donar a conèixer millor les seves biografies i, en alguns casos, fins i tot rescatar els seus noms.

L’any 2005, es va crear l’associació l’Amical de Ravensbrück amb l’objectiu de donar a conèixer i transmetre el llegat de les deportades.

Dues d’aquestes dones són Neus Català i Conxita Grangé. Català, deportada el 1944 a Ravensbrück i posteriorment al camp de Flossenbürg, va ser presidenta de l’Amical Ravensbrück des de la seva fundació (2005).

Creu de Sant Jordi (2005), Medalla d’Or al mèrit cívic de l’Ajuntament de Barcelona (2014) i Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya (2015). Va morir el passat 14 d’abril de 2019, als Guiamets, el seu poble natal.

Conxita Grangé, l’última supervivent catalana dels camps de concentració nazis, va rebre moltes condecoracions al llarg de la seva vida, la Legió d’Honor de la República francesa, la Medalla al Mèrit Nacional, la Creu de Guerra, la Medalla de la Resistència i la Medalla Militar.

Grangé, ens va deixar el 27 d’agost de 2019 a Tolosa de Llenguadoc, la ciutat on va viure i on va retornar després del seu internament al camp de Ravensbrück.

Totes dues van dedicar els seus anys de vida després de l’alliberament a recuperar la memòria de les dones deportades, defensar el paper actiu de les dones com a combatents i republicanes actives durant la Guerra Civil i el franquisme a favor de la llibertat i la democràcia, i van realitzar moltes conferències per transmetre el seu llegat a les generacions més joves.

Entre els acords aprovats també hi ha:

-Que s’instal·li una placa on s’expliqui la seva biografia, seguint els criteris que marca la Xarxa d’Espais de Memòria del Memorial Democràtic.

-Realitzar campanyes de difusió sobre la vida i dificultats de les dones als camps nazis, com el cas de Neus Català i Conxita Grangé, així mateix com d’altres dones deportades i perseguides pel feixisme.